Ir a página principal de Iniciativa Socialista
Ir a archivo de documentos
 

Els valors, la democràcia

i l’operació llibertat duradora

 David Vilalta i Murillo

 Els valors, la democràcia i l’operació llibertat duradora.
David Vilalta i Murillo es president de Mestres per Bòsnia

En àmbits educatius és àmpliament acceptada la convicció que el procés de formació dels futurs ciutadans i ciutadanes adults, s’ha de fer vivint de forma quotidiana els valors i els comportaments que se n’espera. Dit d’una altra forma, els ambients autoritaris, irracionals, irrespectuosos... no constitueixen un bon escenari per a la formació de persones lliures, demòcrates, humanes.

Els governs, amb la seva acció quotidiana, amb les seves declaracions, també exerceixen una acció educativa. Les persones, les institucions, les entitats som com aparadors on altres miren i acaben per adquirir, o no, el que hi veuen.

Trobo que hi ha una gran contradicció entre l’acció educativa que dia a dia es cultiva a les escoles i la del govern del nostre estat. Els equips de mestres intentem que els alumnes utilitzin la paraula, el diàleg i l’acord com a instruments de resolució dels seus conflictes. Pretenem que coneguin les causes de les desavinences, que raonin entre ells i elles, que s’imaginin altres possibilitats abans d’una agressió... Es realitzen assemblees, hi ha escoles que tenen mediadors...

Aquests dies però, el president Aznar s’ha manifestat contrari al diàleg com a instrument de superació de conflictes. Ha qualificat la iniciativa d’Elkarri com a irresponsable, perillosa i gairebé col·laboradora del terrorisme.

Així doncs, ens estem equivocant a les escoles?. ¿ Hem d’ensenyar als nostres alumnes a rebutjar els qui no vegin les coses de la mateixa manera?. ¿Hem d’esperar que les ciutadanes i els ciutadans futurs només parlin amb els que pensin com ells, que els altres encara que no siguin violents o agressors, han de ser castigats i prou?.

¿Quins valors es promouen quan la realitat només s’interpreta des del blanc o el negre, quan es perden els matisos?
 

Comprendre per trobar solucions, no per explicar coses inexplicables.

El cas del terrorisme internacional, dels Bin Laden, dels talibans, és complex. Molt complex. Però aquesta complexitat no ens hauria de fer perdre els punts de vista personals, ni els valors humans per trobar-hi desllorigadors.

Agnes Heller, filòsofa hongaresa i catedràtica al School for social Research a NY, compara Bin Laden amb Stalin i Hitler. Diu que són gent que s’han autojustificat a partir d’una ideologia. Hitler omplia el vell continent de camps de concentració i provocava l’holocaust en nom de la salvació d’Europa. Stalin causava la mort de milions de persones i saturava els gulag en nom del proletariat. Bin Laden declara enemic a tothom qui no pensi com ell, organitza cèl·lules terroristes i mata milers de ciutadans en nom dels musulmans.

Aquesta professora explica: "- És el nostre deure ètic no considerar el terrorista a partir de la ideologia. És important entendre, però no explicar."

Els atemptats a EEUU no tenen explicació. La manca de drets humans per a les dones sota el règim talibà tampoc. Però si volem contribuir a la superació d’aquesta barbàrie, necessitem entendre. Conèixer les causes, els per què. Tenir cura dels conceptes que emprem. I amb aquesta comprensió, que no vol dir explicació, arbitrar camins, generar iniciatives que tinguin a veure amb els valors de la democràcia i la llibertat.

Però quins camins?

Visitant la pàgina web d’HAWCA Catalunya, es pot llegir el missatge del senyor Shah Bibi, un refugiat afganès de 54 anys: "- No se qui és Osama Bin Laden, ni on està EEUU. Només se que estan bombardejant la meva ciutat, Kabul."

En democràcia tenim l’aparell judicial. La justícia permet allunyar-nos de la revenja, de l’ull per l’ull i dent per dent. La justícia té la missió de posar racionalitat, de procurar una reparació del mal fet, fent assumir les responsabilitats dels seus actes als culpables.

La justícia també necessita de cossos especials, per poder agafar als presumptes culpables i portar-los davant del tribunal competent.

Però això no acaba de funcionar en el pla internacional.

Bin Laden hauria de ser conduït al Tribunal Penal Internacional per a ser jutjat, com Milosevic.

En un article recent, Raül Romeva explicava que el govern Bush està impulsant una llei contra el Tribunal Penal Internacional, al senat dels EEUU. Aquesta llei prohibiria tota col·laboració amb el TPI, negaria la cooperació amb els països que han ratificat l’estatut –excepte els de l’OTAN i algun més -, s’oposaria a participar en operacions de manteniment de la pau de l’ONU i autoritzaria al president a utilitzar "tots els mitjans necessaris i adequats" per alliberar un ciutadà americà detingut pel TPI.

Les Nacions Unides, amb les seves agències i seccions, hauria de poder complir la funció de posar ordre als desgavells d’aquest món. Però per que això sigui possible, ens cal democratitzar, enfortir-la, dotar-la de mitjans i de credibilitat.

La historia és obstinada. Per citar alguns casos recents que hem viscut: la Plataforma per Kosovo també demanava aquestes reformes de l’ONU i una bona part del moviment ciutadà que es va generar amb l’agressió a Bòsnia i Hercegovina igual. S’ha fet molts esforços per part de molta gent d’arreu del món, però encara queda molt per avançar.

Segons Hawca, al gener d’aquest any NNUU va aprovar una resolució que sancionava al règim talibà d’Afganistan. Aquesta sanció comportava l’embargament d’armes, el tancament de les oficines a l’estranger, la prohibició de viatjar a les autoritats, la prohibició de venda de productes químics per a la transformació de l’heroïna i la prohibició de vols comercials. Cal saber que anteriorment, Nacions Unides ja havia aprovat diverses resolucions, la primera d’elles l’any 1998 en la que es condemnava l’absoluta manca de drets humans i llibertats per a les dones.

Malgrat les resolucions, el febrer d’aquest any, el govern francès rebia una delegació talibana encapçalada per Mullah Abass. El mes següent, Jeffrey Lunstead, funcionari del Departament d’Estat dels EEUU s’entrevistava a Washinton amb Rahmatullah Hasbimi, responsable d’afers estrangers del règim talibà. Paral·lelament HRW, una prestigiosa ONG que alerta de l’abús sobre els Drets Humans arreu del món, insistia sobre la necessitat d’investigar una matança de 300 homes entre el 8 i el 12 de gener. L’execrable afer de la destrucció dels monuments budistes va tapar aquestes demandes i quan Nacions Unides va iniciar les investigacions no hi va trobar res.

Aquests fets i d’altres que es podrien detallar mostren una forta contradicció entre els valors que representen països de llarga tradició democràtica i les actuacions d’algunes administracions.

 

La legítima defensa.

Aquests dies s’ha parlat i escrit molt d’aquest principi democràtic. Però potser cal parlar-ne més. ¿És llegítima defensa estendre tropes, avions, portaavions i submarins lluny del país agredit?.

Per més que hi hagi l’article cinquè del Tractat de l’Atlàntic Nord, no cal contravenir els conceptes. Et defenses quan atures un atac, una agressió. Defensa és sinònim de protegir, propugnar, preservar, lliurar, conservar...

Defensa és antònim d’atacar i de pugnar.

Que s’aturi el bombardeig!

Fa dies que la comissionada pels drets humans de L’ONU, la Sra. Mary Robinson demana que s’aturi els bombardeigs sobre Afganistan. El representant de la comissió per als drets humans de l’ONU, Jean Ziegler ha denunciat que el llançament d’aliments des d’avions és una catàstrofe per a l’ajuda alimentaria i només ajuda a alimentar les tropes talibanes. Intermón avisa que el país està farcit de mines i aquesta pràctica pot comportar que molta gent en pateixi les consequències. Segons Unicef 100.000 nens estan en perill de mort per manca d’aliments. Intermón i altres agències com Christian Aid, Action Aid, Cafod, Islamic Relief i Tear Fund han demanat que s’aturin els bombardeigs, perquè així podrien evitar una enorme crisi humanitària: 400.000 persones s’alimenten d’herbes, dos milions no tenen aliment per passar l’hivern, d’aquests mig milió quedarà incomunicat. Segons NNUU cinc milions i mig de persones no tindran menjar suficient i en aquests moments els estocs del Programa Mundial d’aliments només arriba a dues setmanes.

¿No son aquests prous arguments per aturar els bombardeigs?. ¿Qui ho demana, no son entitats fiables i acreditades en el seu treball per fer realitat la universalitat dels drets humans?.

 
Una primera conclusió:

Costa d’entendre quina llibertat es defensa quan no es té en compte les persones. Aquelles persones que no coneixem, que les veurem per TV com una massa despersonalitzada. Els que sempre s’enduen la pitjor part, sense haver provocat res.

Bin Laden i els seus han de seure davant d’un tribunal internacional. Els talibans també. Hauríem d’ajudar a les afganeses i als afganesos a millorar la seva situació econòmica, de drets humans i de llibertats.

¿Però això ho hem de fer a l’estil del president Bush-fill?. Penso que l’estil d’aquest senyor, i altres com el president rus o l’espanyol no es un estil que asseguri els valors, augmenti la democràcia i refermi la llibertat.

Post Scriptum

Tot això està passant quan l’ONU acaba d’explicar que dels 6000 milions d’habitants del planeta, 826 milions de persones estan estann situació de risc per malnutrició. Quan cada 7 segons mor un infant de menys de 10 anys per la mateixa causa. Però que hi ha capacitat per proporcionar una dieta de 2700 calories diàries a 12000 milions de persones.
 
 
Ir a página principal de Iniciativa Socialista